Estudiar ct Aprendre

Lamento dir que aquest semestre és el pitjor de la meva vida, quant a estudis es refereix.
Des de primer, i com a mi, em consta que a molts estudiants d'aquesta carrera, no m'agrada el que faig. Però com ara, mai.

Avui vull fer una crítica al sistema educatiu, perquè com ja va dir el professor Perez Tornero en una de les seves classes, nosaltres sortim de la universitat sense saber res. Però no penso que la culpa (o tota la culpa) sigui nostra.

Tenim set assignatures, cinc de les quals es presenten amb avaluació contínua, més l'examen final (no fos cas que amb un sol sistema d'avaluació no quedés clar). Això suposa haver de fer un reportatge de ràdio i dues entrevistes (una prèvia i la real); un treball analític editorial; una pràctica cada tres setmanes sobre algun pla o d'operacions, de màrqueting, financer... per ajuntar-ho tot i fer un projecte d'una empresa; llegir-se un munt de contes, poemes, fotocòpies, i llibres i fer-ne un anàlisi literari; fer una revista de 28 pàgines, dissenyar una portada a part, i fer dos treballs; fer un reportatge de televisió, i portar al dia un blog.

I tot això, en tres mesos i dos setmanes (per molt que se l'anomeni semestre, que algú faci comptes). Quan només crear una empresa, ja és el projecte final d'una carrera. D'acord que el faran més acurat, és clar. Però és il·lògic! Com es pot fer això amb 10 classes?

A ningú se li ha ocorregut que hi assignatures que podrien ser anuals i no ens passaria res? Jo puc dir-ho: Estic a tercer de carrera de periodisme, i no he tocat mai una càmera dels estudis de televisió. Ni Avid. Vaig veure com ho feien, però... si teòricament m'ha de servir més endavant...


És clar, i fins ara només he anomenat les qüestions acadèmiques... que si a algú se li acut tenir vida laboral o social... uff, malament anem.

I arriba un moment, en què un es planteja de què serveix fer totes aquestes pràctiques, còrrer tant, patir tant. I veu que té assignatures que podrien ser interessants, útils... però si tinguessim temps d'aprendre. Llàstima que haguem de fer les coses sense pensar.

I això em remet a una altra cita del professor d'aquesta assignatura, en Perez Tornero: "Tenéis que tener tiempo para pensar".

Doncs ho sento, però jo no sé d'on treure'l.

A més, d'altra banda sóc absolutament conscient que no sóc ni la primera ni la última que fa aquesta carrera. Que tots estem igual, que els de l'any anterior estaven igual, i que els (pobrets) que ara fan segon, l'any que ve estaran així.

I jo us dic de debò, que si sou capaços de fer-ho tot i no sentir-vos com jo, us felicito de tot cor. De debò.