Es tracta d’una habitació quadrada, no gaire gran. La porta està tancada, i una escueta làmpara apagada observa avorrida com passen les hores. La poca llum que hi ha, prové de la finestra de vidres bruts que dóna al meravellós balcó de l’ajuntament.
La sala està dividida en dues per una prestatgeria igual a les que cobreixen les parets. Són de fusta clara, bastant discretes, i cadascuna té quatre pisos plens de llibres. N’hi ha de tots colors i mides, encaixonant-se d’una manera força agobiant, aparentment sense cap tipus d’ordre. Al mig de cada prestatge, sota els llibres, hi ha un rètol que ens situa: “Biblioteca de Cubelles. Secció de cuina”.
De sobte, s’obre la porta d’una revolada i una nena apareix en escena. Corrents, tanca la porta i s’amaga darrera la prestatgeria, al costat de dos grans volums sobre com cuinar peix. La sala queda paral·litzada durant uns minuts, en què la nena sembla ni tant sols respirar. No triga gaire en tornar-se a obrir la porta, i llavors entra un nen amb els ulls mig tancats. Camina lentament, amb un estil molt semblant als “Cowboys” de les pel·lícules dels diumenges a la tarda. Ha fet un cop d’ull a l’habitació i ja està girant-se per marxar, quan se n’adona de la presència de la nena, i no dubte en llençar-se contra ella. La petita intenta escapar, còrrer cap a una banda, cap a l’altre... Però al final, el nen l’enxampa. “T’he pillat!”, crida ell, i tots dos surten corrents, deixant la sala més buida del que estava abans.
Aquesta pràctica no és de l'assignatura d'aquest blog, sinó de català però és que em va agradar escriure-la... jejeje
Espero que us hagi agradat!! Un petó!
^Nindëta^
1 comentario:
eissss!!! q per fi he llegit el que havies escrit! wenu menys ho de la moncloa... es que tic avorrida pero no tant. nena ma estrenyat veure aquest text escrit en catala, com que sempre ho fas en castella.... jeje
ja saps mencanta com escrius, wenu vai a deixarte un altre jajaja.
situs wapixima!!
Publicar un comentario