Dietes mediàtiques

Aquest matí, mentre "bucejava" per internet en busca de dades sobre l'oferta i la demanda de premsa de pagament, he topat casualment amb un informe anomenat "La dieta mediàtica i cultural dels joves". L'he estat mirant, i la sorpresa ha vingut quan el professor Perez Tornero l'ha anomenat i ha estat parlant de temes força relacionats. amb les dades i conceptes que apareixen en l'informe.
Dins l'estudi hi destacava una comparativa entre de l'ús dels mitjans de comunicació de persones adultes i de joves. La televisió és la clara guanyadora en els dos casos (amb més audiències entre el públic adult), i la gran diferència dels dos gràfics era l'ús massiu d'internet per part dels joves, en contra de la lectura de diaris i premsa impresa, al que el jovent només dedica 12 minuts al dia. Sincerament ho he trobat molt lògic: tal i com molts (pràcticament tots, diria jo) teòrics de la comunicació han explicat, el paper dels diaris ha deixat de ser el d'informar, per ser un mitjà de record de les notícies destacades i d'anàlisi. I si els joves (12-18 anys) tenen poc interès per la informació, en general, per l'anàlisi i la reflexió sobre els fets noticiables passen de llarg. En canvi, els mitjans audiovisuals ofereixen alguna cosa més: l'entreteniment. I internet és el que ofereix el millor entreteniment i motivació: la possibilitat (entre moltes d'altres) de consolidar unes relacions socials que cada cop es van fent més importants, i resulten vitals. Ens permet explaiar-nos com a humans i sentir-nos part d'una comunitat, d'una societat.
I d'altra banda, la televisió... M'ha sobtat una mica l'afirmació del professor sobre que els joves són qui menys mira la televisió. Però d'altra banda entenc que la gent d'aquesta edat no se sentin identificats amb els programes en general (excepte programes específics com podria ser el 3xl.net). Seria una solució un programa fet per persones de la seva edat? I agafant aquesta fòrmula... quin seria el resultat d'un diari fet per joves (més tirant als 18 anys que als 12, però bé...) i amb continguts del seu interès. El problema és la demanda o l'oferta en sí mateixa?
La resposta no la tinc (tot i que crec que tot té una mica de culpa), però si l'acabo descobrint (espero fer-ho, m'interessa aquest projecte) ja la comentaré.

Com a apunt final, m'agradaria destacar la conclusió d'algunes de les dades que es presenten en l'informe: que la dieta mediàtica i cultural dels adults és tant o més baixa que la dels joves. Allò que diuen... "unos tienen la fama, y otros cardan la lana".

Patrícia Salbi

PS: Poso l'adreça d'on he extret l'informe entre els vincles: "El baròmetre de la comunicació i la cultura".

PS2: La notícia de la meva reincorporació al món virtual era només una falsa alarma. Segueixo exclosa tecnològicament des de casa meva.