Esclava digital

La presència de les noves tecnologies en la vida quotidiana és cada cop major, i ni tant sols ens n’adonem. I aquesta carrera desmesurada deixa una part important de la població en desigualtat, en una situació sense accés a la nova realitat digital, i pràcticament paral·lela, que s’ha creat. Una part de la població que no necessàriament hem de buscar fora del nostre país. Ni tampoc en els petits pobles dels Pirineus.

Avui estic malalta, així que no he anat ni a la uni, ni a treballar i he pensat en aprofitar per fer algunes cosetes que tinc pendents... actualitzaré el blog! Llàstima que internet torni a no funcionar... Bé, doncs aprofitaré per fer-me la ruta per demà a la feina. No! No puc entrar al web de la Guia Urbana de Barcelona... Ostres! Que encara no m’he mirat els albergs del País Basc, i marxem d’aquí a tres setmanes, vaig a mirar on podem dormir... Que no funciona internet, culleres!! Miraré l’agenda... per divendres hauríem de preparar alguna cosa de Projectes... li preguntaré al Josemi quin és el primer punt del treball.... No, Messenger tampoc!!! AAAAAAAAAARGGGGH!!!

I és que, malgrat sembli mentida, no tinc internet. I malgrat sembli un acudit, fa dos mesos que estic amb això, sobrevivint amb internet “un dia sí, quatre no”. El motiu? Que les línies telefòniques del meu poble no són aptes per als novíssims i moderníssims routers que s’estan produint avui en dia. I, per tant, hem de funcionar amb un router vell i mig espatllat, que de tant en tant sent la connexió a la xarxa d’internet entrant en ell. Només de tant en tant. I avui no toca.
Resultarà que la culpa és meva, per viure a Cubelles! Haurem d’emigrar tots a les ciutats per poder estar en igualtat de condicions tecnològiques? Ja no és només una qüestió econòmica, sinó també geogràfica? Jo voto per la implantació d’una xarxa Wifi gratuïta a tot el país! (Per somiar, que no sigui).

I ves per on, que em trobo privada d’un mitjà de comunicació. Perquè en el fons, només és això, no? És un instrument per a comunicar-nos, en les relacions personals i amb el món sencer. Una eina per compartir i fins i tot aprendre. Només és un mitjà de comunicació, però JA suposa tant per a nosaltres, que costa estar sense ell.

Una salutació des dels confins de la terra,

Patri.

PS: Vaig a posar una rentadora, que, de moment, electricitat sí que en tenim.
PS2: El post el penjaré des de la facultat.